L’any 1957 vaig ser descobert a les obres del mercat de la plaça del Fòrum. Amb molta personalitat i una gran qualitat d’execució, la meva troballa va enriquir el discurs sobre l’escultura decorativa de la Tarragona visigòtica. Decorat amb perles i tiges serpentines que donen vida a formes vegetals, em van cisellar observant l’estil més
Un mas amagat. El gat de la contrada. Cau la vesprada.
I I ara? Ara el silenci m’escapça l’orella i això també em fa sentir pres d’una tristesa sobre la qual hi poso terra i la sembro per quan arribe la primavera. No sé quines flors hi neixeran, però jo estic més tranquil així, deixant que les coses vaiguen succeint-se com los núvols enduts pel vent.
Vas alçar-te abans que l’amor convertit en una vall pirinenca s’abraonés sobre les parets que esguardaven només ombres. El teu alè d’home lliure abraçava tota paraula i cada síl·laba d’aquella presó. El silenci, al pic del migdia, esguardava la teua hora, la del coratge embriagat, la de la metralla que fecunda màgics boscatges
Converses endreçades, com un crepuscle, així que neix, així que al cap d’uns minuts es desfà i mor l’aurora. Principi i memòria. Un ordre clandestí com una fiblada d’abella. Una manera de no arriscar o no atreure la lluita: no dir res, però estar disposat a parlar amb la mirada. Vas creure que era possible.
Manifest de Xarxa Aigua Ebre La gestió d’un bé tant preuat com l’aigua està generant cada vegada més preocupació a la població de les Terres de l’Ebre. Per aquesta raó les entitats que signen aquest manifest es comprometen a treballar conjuntament en benefici de la millora d’esta gestió i, com a punt de partida, volem