Lo mercat del diumenge de Godall, lo mercat del dissabte de la Sénia, la pastura dels Freginals, la pastura a Mata-redona, la Foradada i el barranc de l’Astor, los sanejaments, lo mercat d’Alcanar, los dijous, i los divendres a Ulldecona. La pastura pels secans i regar i sembrar i plantar; la tardor i la primavera.
Entre el fet de viure i el d’existir, a priori, no hi ha cap diferència, però fa poc vaig llegir una sentència d’un científic que era favorable al fet d’existir, més que al fet de viure. En feia una clara distinció. Posar l’accent en el fet d’existir ens situa en el terreny de la consciència.
Avui als pobles de tradició marinera és dia de festa. Avui les barques fan cap a la mar en processó per festejar l’advocació de la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. El culte a la Mare de Déu del Carme té les seues arrels en la fundació de l’orde dels carmelites, un dels més importants
De totes les sorts de la meua vida, n’hi ha una que no hauria de passar desapercebuda. Em refereixo a la ferum dels tarongers quan entra a casa pel cantó de l’Est, el del mar, que és per on s’escola la primera claror del dia. Al juliol ja fa setmanes que la flor del taronger
Acabat, on estarem? Potser en la nit d’un prat verd o en la nit d’un camí antic que el matí ens descobrirà. Acabat, mos alçarem per emprendre el nou dia. Cercarem les rieres, compartirem el menjar, conversarem sobre fets que ara no ens imaginem. El capvespre ens sorprendrà divisant noves terres que ens faran emprendre
Cercàvem, exploràvem, caminàvem lentament, un estiu també indulgent, de migdies encegats per la claror que ho fon tot i glorifica la set. I nosaltres seguíem pels lligallos oblidats, reinventant les mesures, pendents de cada indici, una fita, un bancal, una bassa, un corral. Teníem la certesa i ens guiàvem pel desig de reviure un temps
Anys ençà la música als blocs anava a càrrec de la Poc-moderna. Fou una referent -almenys per mi- per bé que vaig deixar de comprar l’Enderrock poc després del primer número, dedicat als Sangtraït. D’això en fa força més de dues dècades. Molts anys després va davallar del Cel a la Terra la revista Benzina
No veig la relació entre la cafetera i el trellat en l’expressió ‘estar com una cafetera’. Però sí que podria acceptar una aproximació entre la ingesta desmesurada de cafè i el dit trellat, tot i que en este cas mos salva, als cafeters compulsius, la tècnica que fa possible el descafeïnat. Són tècniques que desconec