‘Sóc la mare de la immensa natura, la senyora dels elements, la soca que origina les generacions, la divinitat suprema… La divinitat única a qui venera tot l’univers sota formes innumerables, ritus diversos i noms diferents… Sóc la reina Isis’.
Beuen els comensals el suc de la pinya mesclada amb taronja a mode de bon postre que el cuiner més jove coneix com endolcir per acabar l’àpat com si fos un regal. Els sucres naturals són els de les fruites, que pels bons paladars són menges senzilles.
Estiu que es plany pels camps eixuts, estiu vençut pels vents del sud. Quatre gotes mal comptades mos han banyat les samarres. I ara esperem, com cada agost, el ball i el most de les festes. Potser el matí es faça llarg i dugue el fred de la tardor. I ací estarem, acompanyats i mandrosos
Delit d’aurores i gebres tènues en la meua pell. Delit del treball de plegar olives i de premsar-les. De l’oli del raig, de l’oli novell d’un dia animós.
La pluja mos ha banyat i abans de tornar a casa hem aturat el cotxe al redol de l’ermita. Hem fet nostra l’oració en esta vespra d’aigua i converses amb pastors. Parlar, passejar, riure, descobrir, acompanyar. Hem traspassat els límits, hem obert les finestres i hem vist el cel emboirat en aquest agost aspre. I
De sobte, tal i com assenyalaven els mapes meteorològics, el cel es cobreix de núvols densos d’un blau marí com feia mesos que no es veien. L’aire pren embranzida i torno als mapes per saber de quin vent es tracta. Xaloc. Diuen del Xaloc que és un vent càlid i que porta pluja de fang.
Diuen que si desitges molt una cosa, aquesta s’acaba complint d’alguna forma o altra. I un dels meus somnis és ser pastor a la serra de Godall. Conec bé l’ofici de pastor i conec com n’és de difícil exercir-ne en unes condicions que et permetin sobreviure i alhora gaudir de la família. Si no hi
Diràs que acaben de caure quatre gotellots. Quatre, comptats, cosa de mig-minut-no-arriba. Però molt bé, que avui hem dormit fins que ha cantat lo gall, d’una tirada. Perquè des del balconet ha corregut l’aire cap a dins la cambra i diràs també que és just que tot lo que munte, baixe. I la baixada sigue