El silenci dels grills, lectures nocturnes, la claror dels estels, el desig d’escriure sobre coses banals, prescindibles, fútils, com la mar desfeta o un amor retrobat en acabar l’estiu. Una lletra alegre rellegida espaiet mentres torna a ploure. Desprendre’s del camí amb la perspectiva, la panoràmica, dels ocells que migren. Clarors dels oceans, somnis reveladors,
Esta setmana ha arribat un poquet de Llevant a la costa, el precís per a deixar-nos ancorats en l’aigua enlloc de fer braçades al mar. Encara manca un mes per acabar l’estiu, com aquell qui diu i compta sense pensar-hi, però ara l’agost s’ha acabat i el dia 10 començarem el col•le, el curs, el
Ma iaia Ramona en sabia més que els capellans, potser. Potser no. Ella no sabia llegir, ni escriure, com la majoria de les seues amigues. Ma iaia no anava a missa, però Jesucrist i el seu univers religiós de bondat la feia feliç (a la seua manera).
Recordo el dia que morí Pierre Vilar. Ja feia dies que estàvem excavant a la campanya de l’Abric Romaní quan, mentres esmorzàvem en aquell 7 d’agost, l’Eudald va exclamar ‘arqueología total!’ Aleshores, feia escassos mesos que havia llegit ‘Historia marxista, historia en construcción’ i no perquè me’l citessin a la Facultat, sinó perquè em cridà
Aquesta passada nit, bentornats de Sants i havent sopat, contemplàvem des del replà de missa una lluna vella esplèndida. Quan el cel ho permet, ensenyo a ma filla a distingir ‘les figures’ que formen els estels. La meua afició pel vivac, de la qual ja me n’he fet ressò ací mateix, en certa mesura vingué
Acabades les festes de Les Cases, hem muntat a Sants per gaudir uns dies dels carrers guarnits, les activitats infantils i les converses amb vells amics i amigues que mos recorden -amb la canalla ja a la Primària o gairebé- que el temps mai passa en palangana i que salut tinguem. Avant i avant sempre.