És precís adonar-se que la realitat i la percepció de la mateixa no és igual en cada ésser. Que la idea de la realitat és diferent en cada cas, malgrat aquesta realitat siga intel•ligible -comprensible- per tothom. La realitat és universal, les experiències, construïdes des de les emocions, són particulars. Torno a Ortega y Gasset:
La lluna creixent, la lluna al cove, los marxicolins, una vesprada dalt de la barca. És l’hora del te al cafè del riu. Les hores remant amb parsimònia. Viuen les lletres, vocals que criden silencis totals. Dolces vigílies, llargues matines sobrenaturals. Viuen les ombres i vessen els focs en espais inerts pendents de dir-se, d’anomenar-se.
Cau la lluna vella a l’era i els gats s’adormen el graner. La llum blanca il•lumina els camps i els grills amenitzen la nit i els gripaus xalen tot raucant. Les xemeneies fumegen i la conversa s’engresca. Ja s’acaba la verema, de nit el vent ja ens refreda i les ovelles ja belen arraulides a
Avui, 4 d’octubre, és el dia que es venera la figura de sant Francesc d’Assís, patró dels animals i del medi ambient. ‘Il poverello d’Assisi’ va compondre el ‘Càntic del germà sol’, una pregària a Déu, la qual podeu trobar a la Viquipèdia i que a continuació reprodueixo ací: ‘Altíssim totpoderós i bon Senyor, vostres