De la Noguera al Montsià

Les ovelles xisquetes de ma filla Aran fan una funció de primer ordre en l’àmbit de la silvopastura, entesa aquesta com la pràctica encaminada a la conservació dels paisatges autòctons i les economies agrícoles respectuoses amb el medi ambient. Concretament, de les àrees comunals de la Serra de Godall.

La silvopastura és la pràctica de combiar forestació i pasturatge d’animals domesticats d’una manera mútuament beneficiosa en la mesura que en determinats ecosistemes garanteix la conservació de la terra, la seua biodiversitat i la seua fertilitat i, com en el nostre cas, a més, la gestió de la biomassa encaminada a minimitzar el risc d’incendis.

Lo paisatge que natros pasturem no està marcat per grans extensions arbòries, sinó per un ecosistema dominat per la garriga, és a dir, la vegetació de mata baixa i de tipus mediterrani en el marc d’una economia agraria marcada pel cultiu ancestral de l’olivera de varietat farga, principalment, juntament amb conreus subsidiaris propis de les pretèrites economies de secà representats pel garrofer, antiga font d’aliment pel bestiar de tir, l’ametler i la figuera.

Lo ramat de  xisquetes de ma filla Aran, doncs, pasturen tres àmbits, tres ecosistemes, apostant per un maneig holístic o integrat de l’agricultura: Los bordissos de les finques d’oliveres, una hectàrea sembrada d’ordi i, com ja acabem de dir, la silvopastura a l’extrem meridional de la Serra de Godall, dins del terme municipal de la vila d’Ulldecona.

Les nostres xisquetes: D’Àger a Ulldecona.
La raça xisqueta, juntament amb l’ovella pallaresa i les cabres de Rasquera, és una raça autòctona catalana.
L’àrea geogràfica pròpiament de la xisqueta comprèn tot el Pirineu català i la Ribagorça, per bé que també està present en algunes grans explotacions de la província aragonesa de Huesca.
La rusticitat de l’ovella xisqueta, amb lo seu potent instint maternal, la fa molt apta per a pasturar també els nostres verals -les terres de l’Ebre i les del Sénia- i plantejar, com fem natros, un maneig holístic en benefici de la fertilitat de les finques d’oliveres i la prevenció o la minimització dels risc d’incendi a la Serra de Godall a través de la silvopastura.