Tinc l’ànima del cel rogent
i només l’Esperit em salva:
Déu, Jesús, la seua pau
que em retorna quan reso
i sento que el temps i la joia,
la grandesa del Parenostre,
s’enlairen al bell mig dels oceans
assedegats d’amor i tendresa
i de sobte ja no cal témer res.
Guaiteu els núvols blancs
dels capvespres de la tardor,
escolteu alegres la presència dels pastors,
el dringar de les esquelles
quan el sol completa llur fugida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!