Solcades

Eduard Solà Agudo

21 de novembre de 2020
0 comentaris

Tingues a punt la tristesa

Tingues a punt la tristesa

a la finestra del menjador

per foragitar-la ben lluny

així que arribe la tardor.

I tingues una manta a prop

perquè la nit és gelada

allà on habiten les bestioles

que se senten però no es veuen.

És ben gelada i màgica,

la nit i la seua aurora,

és un camí de sorpreses,

de llumetes i olors noves,

de records que pengen del cel

i resolen grans enigmes.

Tingues a punt les sabates

per emprendre aquest viatge.

Tingues a punt l’esperança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!