Les tisores que retallen els mapes
o les filigranes de les baranes
de la menuda golfa de ta casa
em recorden que tinc la sort de viure.
Les tisores que esguerren tots els mapes
em recorden que el viatge és massa curt
o que allò que aprofita és la templança,
les ganes d’estimar, el desig de Déu
present en les mirades tremoloses,
fixades o absents en un greu abisme.
L’amor, allò que de veres perdura.
Vaig perdre la por en retrobar-me en la fe.
No em cal tenir seguida, no em cal res més:
Les tisores que retallen els mapes
ja no oculten cap secret o misteri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!