Els núvols, vulgues o no, baden

Condueixo per carreteres

amb senyals confusos i antiquats.

Tant se val si tot va ser un somni

que a la fi vaig deixar en mans de Déu.

Semblava un matí sense boira,

però en fer-se tard començà a ploure

i la terra molla ens va salvar als dos

de no anar a raure barranc avall

com els gatots rampants i encegats

que fan vida als terrats del poble

i es pensen qui sap què al món aquest.

Els núvols, vulgues o no, baden.

Jo m’estimo més les garrigues

o uns bous cobejant cingles i valls.

 

És obvi que no em faig entendre,

que això és una pedanteria.

Una perfecta collonada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *