Solcades
Eduard Solà Agudo
Però ara veig l’escletxa
i m’encomano a Déu,
com un retorn pendent
o una sortida al buit
que em faça reposar.
Aquesta és la tardor
que junts ens hem promès:
Embriagada de vi
i xopada d’oli.
Això em diu l’escletxa
i la seua claror
de pell de mançana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!