Però ara veig l’escletxa

Però ara veig l’escletxa

i m’encomano a Déu,

com un retorn pendent

o una sortida al buit

que em faça reposar.

Aquesta és la tardor

que junts ens hem promès:

Embriagada de vi

i xopada d’oli.

Això em diu l’escletxa

i la seua claror

de pell de mançana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *