De nit, a la platja

Avui he dormit fins tard. Esta nit passada hem anat a pescar al Marjal i hem pescat dues muixarretes. Ara son les onze, gairebé dos quarts, i és possible que esta nit també baixe un ratet amb les canyes. De nit, a la platja, fa de bon estar. L’excusa no son los esparralls o les muixarres, sinó gaudir de la lluna, les estrelles i la remor del mar. I adormir-se en la meua dolça i delicada solitud.

Si jo m’adormo, lo món canvia d’òrbita. L’espill que reflecteix les coses esdevé un miratge, el somni, que me’n guardaré prou de separar-lo de l’experiència de viure. I esta és potser l’esperiència que m’espera ara: Adormir-me, somniar i despertar arran del mar, amb les canyes plantades i la incògnita de si hauran picat los peixos o esta nit faré ‘porra’.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *