Ai, desig d’anar més amunt
i trobar-me enmig dels núvols
o envoltar-me d’una lluna
que em porte al firat dels somnis
i obrir la porta més blava.
Ai, desig de vespres silents
que s’emmirallen en l’aigua.
Ai, camins coberts d’espígol.
Les paraules campen soles
i els moixons se les emporten.
Ai, matí que ens portes lo pa
i danses de l’alba al migdia
pels carrers de cases blanques
i les places dels jubilats.
Les hores es fan de pregar.
Ai, los erms i les figueres
i la solada d’ametles
així que arriba la tardor.
Ai, tots los conills i perdius,
les raboses i les cabres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!