Ai, desig d’anar més amunt

Ai, desig d’anar més amunt

i trobar-me enmig dels núvols

o envoltar-me d’una lluna

que em porte al firat dels somnis

i obrir la porta més blava.

 

Ai, desig de vespres silents

que s’emmirallen en l’aigua.

Ai, camins coberts d’espígol.

Les paraules campen soles

i els moixons se les emporten.

 

Ai, matí que ens portes lo pa

i danses de l’alba al migdia

pels carrers de cases blanques

i les places dels jubilats.

Les hores es fan de pregar.

 

Ai, los erms i les figueres

i la solada d’ametles

així que arriba la tardor.

Ai, tots los conills i perdius,

les raboses i les cabres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *