La sort em festeja

La sort em festeja,

la lluna m’abraça

si surto a passejar

pels camps d’oliveres

ben entrada la nit.

La garsa m’aguaita

i l’òliba somriu.

La nit més serena

encara ha de néixer,

però jo no l’espero.

M’esguarda la terra

sota el cel d’estrelles.

En un instant fugaç

he traspassat el cos

que sempre em cobria.

I ara torno ben nu,

sense la càrrega

que em feia de guia.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *