Solcades

Eduard Solà Agudo

9 d'agost de 2020
0 comentaris

La sort em festeja

La sort em festeja,

la lluna m’abraça

si surto a passejar

pels camps d’oliveres

ben entrada la nit.

La garsa m’aguaita

i l’òliba somriu.

La nit més serena

encara ha de néixer,

però jo no l’espero.

M’esguarda la terra

sota el cel d’estrelles.

En un instant fugaç

he traspassat el cos

que sempre em cobria.

I ara torno ben nu,

sense la càrrega

que em feia de guia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!