Dues espelmes

La nit son los grills,

los gossos bordant,

l’olor de purí,

l’olor del corral,

la porta oberta

i l’aire escolant-se

per tot lo maset.

Dues espelmes,

un Parenostre,

una alegria,

les esperances,

una lectura,

una reflexió

inesperada.

També son estels,

la lluna blanca

que il•lumina el camp.

Que n’hi ha prou de llum

que l’alba roba

i encén el fogons

dels pobres i els rics

que esperen la mort

que els ha de venir,

potser un dimecres,

potser un divendres.

Les parets blanques

imitant la calç

dels masos antics

alçats amb pedra

lligada amb morter.

Lo gat feréstec

que caça de nit

i no miola,

mira fixament.

Lo gat salvatge

que jo alimento

amb pinso comprat

a cal Violí.

Avui, diumenge,

esmorzarem junts

passada la nit,

la nit dels dies

que van desfilant

sense cap pressa,

perseguint lo temps.

Ací va nàixer

en Pere Galès,

cristià, protestant.

Humanista, és clar.

La gent poc ho sap.

Era de canvi,

era de crisi,

les ments confonen

desitjos i anhels,

futur i present,

present i passat,

segons la moda

i les aparences.

Les samarretes

de les consignes

ràncies, podrides.

La nit avança,

la foscor m’acull,

sona una esquella.

Hi ha vida al corral.

És una esquella,

un desig de pau,

d’acabar amb cacaus

allà on bufi el vent.

La lluna decreix,

per cert, mentrestant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *