Solcades

Eduard Solà Agudo

6 d'agost de 2020
0 comentaris

Agost

Esta setmana hem passat pel veterinari. A la tia Lila li devia picar algun animaló i de tant gratar-se amb les dents s’ha fet una bona ferida. ‘Dermatitis humida’, em va consolar lo senyor veterinari, car jo patia per si fos la maleïda Lismània. Falsa alarma, efectes de la ignorància.

Avui hem continuat amb lo tractament a base d’antibiòtic i antiinflamatòri. I ma filla Aran ja ha pogut passejar-la amunt i avall.

I bé, ja hem entrat a l’agost i esperem sortir-ne aponentats. O allevantats. L’agost té una variabilitat en l’oratge que mai deixa de sorprendre.

Fa cosa de quatre anys a ma filla li abellí muntar a Morella per visitar el Museu dels Dinosaures. Quan vam sortir de Les Cases feia un sol que desmaiava. I a l’altura de les costes de Morella mos va caure una pedregada que Déu ho sap com vam sortir-nos-en sans i estalvis.

En fi, que l’agost és un mes canviant, variable, pel meu gust massa calurós. Jo no recordo un agost tant asfixiant com lo que vaig viure el 2000 a Teruel, tot excavant uns estrats del Pleistocè Mitjà. I tot seguit, d’un dia per l’altre, ja de cara al setmebre, va començar a girar un fred que arronsava.

L’agost. I enguany mos quedarem sense anar als bous.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!