Lo futur que ve i que va i tomba i gira

Conten que tenim una recessió al tombant que no té res a vore amb lo que la ment humana puga imaginar. Per inaudita, per total. Per revolucionària en lo sentit estricte del nom i el seu concepte. Oco baix.

Quan va començar lo confinament ja hi havia veus que ho comentaven, però és que abans del COVID19 no eren poques les veus que anunciaven allò que ja he dit: La fi.

Jo no soc vident, ni economista. Conec una mica la Història com a llicenciat però el Món Actual el desconec massa com per ficar-me en embolats. Però posats a dir-hi la meua m’encomano a les paraules del meu amic advocat i savi ‘Jota’ i us diré que no m’ho empasso del tot, que no arriba la fi del Capitalisme, que este té una capacitat ingent tendint a l’infinit de regenerar-se, reinventar-se, malgrat los danys colaterals i perjudicis derivats de la carestia que puga agombolar mentrestant.

D’acord, accepto que és possible que m’equivoque. I, sincerament, no sé si em faria gaire goig equivocar-me. Sospito que no, però això tampoc és cap consol. Per si de cas, continuaré com fa tants anys: Sense tele i amb los meus romanços.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *