Les llomades es vinclen
a causa de la calor
que eixuga els rius i les fonts
i acollona els moixonets.
Les llomades vinclades,
les nuvolades absents,
vet ací la meua sort
entremig de margallons.
Quaranta anys i cinc mesos,
no tinc ganes d’alçar-me.
Este sol me fa podrir.
Qui trobés lo garrofer,
qui trobés la seua ombra
per posar-se pla a dormir.
Quaranta anys i cinc mesos,
qui trobés lo garrofer.
Me fotré l’entrepanet
i un traguet d’aigua bollint.
Me fotré l’entrepanet
de formatge i pernilet.
Quaranta anys i cinc mesos,
a este món se ve a patir.
Quaranta anys i cinc mesos,
los gossos m’abandonen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!