I l’àguila al meu cap

Les paraules molles

quan gira el capvespre.

La mà tremolosa,

les ganes d’escapar.

Pensaments, penjaments.

La sega embalada.

Més feliç que un anís.

Redols de moixonets

i l’àguila al meu cap,

però lluny, però més lliure.

He tornat al maset.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *