La continuació del tema de les meues patilles

Les persones humanes que seguiu lo meu bloc recordareu que el dissabte passat vaig escriure sobre les meues patilles. Que si em vaig inspirar en lo venedor de la gallina Turuleca, que si patatim, que si patatam. Tot plegat per confessar-vos que esta setmana aniria a la ‘pelu’ a arreglar-me les dites patilles i, ja posats al lío, a fer-me una mica les puntes de l’hemisferi meridional del meu cap. Això de l’hemisferi ho recordo perquè em va fer certa gràcia d’escriure-ho per a tota la claca solcadina, que segons les estadístiques del bloc em consta que existeix, malgrat no diga mai ni piu.

Aprofitant que ma filla tenia dentista a Vinaròs, m’he deixat tocar les patilles i les puntes del cabell a esta dita ciutat del Mediterrani. Les patilles, al tres. La resta de pèl ha anat com ha anat, val a dir que fent valer una certa traça amb la màquina i la tisora per part del barber. Per 10 euros no puc demanar més gentilesa per la seua part.

El resultat és lo que veieu a la fotografia que encapçala estes línies. Ara mateix no us puc assegurar que les meues patilles donen per a una altra entrada. Potser si dexideixo treballar-les pels laterals valdria la pena de comunicar-ho, però el cas és que ara per ara no puc aventurar-me a comprometre una altra entrada al bloc dedicada a les meues patilles. Ho veig arriscat i prefereixo ser prudent, en este sentit.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *