No caldria publicar res sobre les meues patilles però considero que potser sí, i per bé que ací tothom diu lo que li peta i donat el dubte, l’amollo tant ample: La setmana que ve aniré a la ‘pelu’ a arreglar-me les patilles.
Les meues patilles, ben poblades i ben llargues, no son producte del confinament, sinó d’un personatge de la pel•lícula que vam vore amb ma filla a Amposta titulada ‘La gallina Turuleca’, la qual vos recomano.
No son unes patilles a l’atzar, doncs, sinó que estan inspirades en lo venedor de gallines, que surt en molt poquiues escenes i de resquillada però que em va caure la mar de bé.
La setmana que ve comptarà dues voltes les vegades que he anat a la ‘pelu’ a posar una mica de trellat a les meues patilles, de les quals vull fer notar explícitament que n’estic molt cofoi.
De passada, també demanaré que em repassen les puntes de cabell que encara em cobreixen el meridià de la testa.
I per a que quede constància d’esta voluntat meua, ho faig públic. Ho confesso. Jo us confesso que presumeixo de tenir patilles de venedor de gallines i d’anar a la ‘pelu’ de Pasqua a Rams.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!