Allò que val és l’amor

Teixida d’esperances,

d’angoixes i mals records

que recorren els camins

on broten els diàlegs,

els rastres dels meus batecs

es perden en la fosca

i les ombres dels grans arbres.

El fonament de la fe

en el so de l’esquelleta

que anuncia una presència

mentres reposo al pedrís

i em sento alegre i en pau,

ara esguarda un misteri.

He esdevingut un pastor

que escriu comptant síl•labes

per lloar aquesta vida

i aquesta altra vesprada,

la lluna vella i la nit,

l’albada tremolosa

i els migdies al desert.

No escric sobre altres coses,

sobre la meua angoixa

o sobre les meues pors,

sinó sobre la calma.

Tot i que jo no ho cregui,

podria ser que al final

la mort fos la fi de tot

i morir fos perdre-ho tot,

com va escriure Bertolt Brecht,

tot i que jo no ho cregui.

En qualsevol dels casos,

la vida i l’amor son u.

Allò que queda és l’amor.

Quantes vegades s’ha dit?

Allò que val és l’amor.

Quan el dia esdevé nit,

allò que val és l’amor.

Quan el sol ens encega

o quan ens sentim defallir,

allò que val és l’amor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *