Solcades

Ara mateix corre el ventijol, ben suau. Quan tornàvem de fer una mica de passejada lo cel dels Ports estava tapat i arribava fins los nostres verals la fina capa que enterbolia la claror. No pensàvem acabar el dia d’esta manera tant privilegiada, a la mida dels sentits clamant una retirada de la calor sense grans sotracs, però una retirada a la fi, si us plau.

Ara escric des del pedrís del maset, on passarem la nit. Demà serà un dia especialment feixuc. Cal carregar 190 bales de palla i la previsió és que ho haurem de fer sota el mateix sol que avui mos torrava la pell i mos feia suar de valent.

Per tant, la vespra serà reposada. Si entra este ventet que no sé si és més de Ponent que de Mestral, però en qualsevol cas de l’Oest, xalarem i encara se’ns acudirà de reprendre alguna excursió inacabada. Que tot lo que comença bé, diuen, acaba bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!