La vespra ferotge

La vespra ferotge

de la teua angoixa

ha transmutat en cel,

en boira i en estels:

Un bocinet de temps

per esperar el matí

i en l’espera, la pau,

i en la pau, el somni.

 

Silenci, respires.

Respires i això és tot

mentre dorms i ja és tard

per tornar al meu maset,

al meu gran refugi

tot fet d’esperances.

 

Ca teua és un boscam,

més que una garriga,

un boscam de llibres.

Així no es pot viure.

 

Demà serà dia

d’anar a sopar a fora.

Demà serà dia

de passar pàgina

i tornar a la vida

com l’hem imaginat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *