A Joan Salvat-Papasseit
Neix cada dia
una esperança al cor
si penso el teu nom
i neix en la nit
una nostàlgia
dels teus poemes,
Salvat-Papasseit,
una nostàlgia
feta de clarors
i horitzons d’amor
i anhels viatjant
pels nostres pobles.
Les corredisses,
les nuvolades,
los matins viscuts,
la màgia del sol
en les placetes
on es fan fires
i tot és xalar.
Los vaixells llunyans
i els aires silents
dels vells corsaris
dels molls catalans,
saben lo teu nom.
I en acabar el jorn,
la teua lletra,
com una flama
o una foguera
en la nit de sant Joan,
encén tot los fars
i esdevé la pau,
la profecia,
l’aurora i el vers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!