Neix cada dia

A Joan Salvat-Papasseit

 

Neix cada dia

una esperança al cor

si penso el teu nom

i neix en la nit

una nostàlgia

dels teus poemes,

Salvat-Papasseit,

una nostàlgia

feta de clarors

i horitzons d’amor

i anhels viatjant

pels nostres pobles.

 

Les corredisses,

les nuvolades,

los matins viscuts,

la màgia del sol

en les placetes

on es fan fires

i tot és xalar.

 

Los vaixells llunyans

i els aires silents

dels vells corsaris

dels molls catalans,

saben lo teu nom.

 

I en acabar el jorn,

la teua lletra,

com una flama

o una foguera

en la nit de sant Joan,

encén tot los fars

i esdevé la pau,

la profecia,

l’aurora i el vers.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *