Ha volgut que l’observés: ‘Guaita, no he marxat. Gràcies per l’àpat’. La rabosa girava cua lentament, amb la seua cua espessa entre les cames i un caminar lleuger, sense córrer. Tornava al cau després de fer desaparèixer el pinso de les gosses i beure del seu poval.
M’ha alegrat vore-la. Fa anys que ronda per ací, pels verals del maset. Sospito que té el cau a la soca de la figuera la fotografia de la qual penjaré al bloc, ací mateix, en la següent entrada.
Si no em falla la memòria diria que la primera volta que la vaig guipar va ser l’hivern de fa dos anys. Potser a la tardor. Després de tot un dia collint olives, se’m va fer de nit quan pujava a la furgoneta per anar cap a casa. En obrir els llums la vaig vore davant meu mateix, a un o dos metres. A diferència d’avui, aquella nit va escapolir-se correns.
Avui, però, la senyora rabosa ha girat cua amb tota la tranquil•litat del món: ‘Què hi feu a casa meua?’
‘Pos tinc previst, amb el seu permís, de ficar uns corders sementals al seu regne. Si em fa el favor, no m’assalti el corral. Vostè a la seua i jo a la meua i com més clars, més amics’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!