He notat una fiblada al colze i m’he desvetllat tot d’una. L’aire passa finet per la porta. S’ha ennuvolat, lo cel, ara que la vespra va camí de ser meravellosa. Boja: Esbojarrada: Un amor.
Hi ha els mosquits dits tigre, les mosques, la Lila i la Lia i les ganes de prendre de nou la gaiata i escampar la mandra per estos verals a punt per rebre l’aigua.
Ací, vora la Sénia, la temperatura és més fresca que a la costa.
Fa dies que no escric. No passa res. Ho necessito, però, malgrat estiga espès. Qualsevol se’n ventaria de vore’m, ara. I què?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!