Solcades

Eduard Solà Agudo

5 de juny de 2020
0 comentaris

La claror

La claror de la lluna il•lumina el maset, les seues parets blanques, i il•lumina les copes dels arbres i la verdor de la terra acabada de desbrossar. És una claror blanca, sorprenentment intensa, que invita a badar i a gaudir dels sons de la nit. La nit, al maset, és silent. Per això, qualsevol soroll d’algun animal per la teulada o a fora alerta les gosses, la Lia i la Lila, que no estan gens avesades a passar nits al camp. La nit passada bufava fort lo Mestral. Lo Mestral és un vent temut per pescadors i pagesos. És un vent punyent. Esta nit, en canvi, és silent, tot i que mentre escric això sento la presència d’una bestioleta a fora i recordo que he deixat lo sac de pinso de les gosses a la intempèrie. Heus ací, jo també bado, poc avesat a passar nits fora del poble. Vaig a vore qui trobo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!