Deixo el mar de banda,
los paisatges marins,
los canyars del verger,
les aus de les cales,
la nit, la salabror,
deixo la gaiata
a n’esta voreta
on comença el meu hort
i la nova claror
de la primavera.
Deixo l’esperança
i somric als núvols
que no porten aigua.
Deixo els meus estalvis,
miro enrere, als arbres.
La llum amorosa
m’acarona el rostre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!