On és el rostre del vent
que bufa per tot arreu
i escampa el fullam pel món?
Jo no el sabria veure.
On és aquella espècie
que alimentava els germans?
On deixa d’ocultar-se
la raó i l’enteniment?
No és l’on, sinó el quan i el nom?
Aleshores, quan vam ser?
Això no és un poema,
però pots pensar que no és cert.
Si és de nit o és de dia,
si és bo o nociu menjar-ne,
si la closca del cargol
sobreviurà al desastre.
La notícia és correcta
però no té un final concís.
El foc primigeni viu
per estricta voluntat?
Podria equivocar-me,
però de fet ho desitjo.
Deixar el plat per acabar
i tornar a la cuina a guisar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!