Un somni

Ma iaia Ramona tenia una gran fe posada en els somnis. De fet, quan algú de la família somniava en un indret concret rellevant per la tribu -en uns arbres concrets- allò significava -i encara ara mos significa- alguna mena de mal auguri. Mai res de l’altre món, però.

Aleshores, si per exemple jo i mon cosí mos discutíem jugant a futbol o repartint-nos la setmanada, ma iaia potser evocava el seu somni tot amonestat-nos. En este sentit, ma iaia sempre va tindre una mena de rol ‘xamànic’, protector, en el conjunt de la tribu.

El món dels somnis és un món evocador per excel•lència. Un món que jo relaciono amb els símbols, les metàfores, que deu ser el llenguatge de l’inconscient. Un malson et pot marcar per tot lo dia. Així mateix, un somni pletòric pot motivar un gran canvi. Si més no, a mi.

Darrerament he tingut somnis força sorprenents i evocadors i esta passada nit he tingut un somni impressionant. A voltes tinc somnis que en despertar no acabo de recordar o, en el millor dels casos, només en recordo algun detall realment cridaner, en el sentit de sorprenent.

Però el d’avui ha estat un somni que recordo i que relaciono amb la cèlebre novel•la Moby Dick, d’Herman Melville.

D’alguna manera, a través del somni he reviscut aquells passatges de la novel•la que més em van impressionar quan la vaig llegir per primera vegada, a cinquè d’EGB.

Moby Dick és una de les novel•les de la meua vida en el sentit que va ser de les

primeres que em van fer comprendre la importància de la literatura per a les vides humanes. Una importància que sempre he relacionat amb l’entreteniment, el gaudi, com a valor principal.

En el meu somni, el mariner Ismael i el seu company Queequeg es trobaven xerrant a una taverna de Nantucket quan jo arribava. Vestia una roba d’abric gruixuda, el meu recorregut durant la fosca vesprada havia estat feixuc, i tenia la missió de comunicar-me amb el patró Starbuck i fer-li entrega d’un feix de bitllets que acabaria posant damunt de la taula d’Ismael i Queequeg, després que aquests em diguessin que ells mateixos li donarien l’endemà al matí, al seu vaixell.

Per moltes voltes que li he donat, no entenc el significat d’aquest somni tant evocador en la mesura que m’ha traslladat cap a un paisatge que jo he relacionat a tothora amb la novel•la de Melville, malgrat les dècades que fa que la vaig llegir. Però allò que més em sorprèn és que hagi rememorat en somnis els noms d’Ismael, Queequeg i Starbuck, i relacionés així mateix la ciutat amb la Nantucket de la història.

Són coses de la meravellosa ment i no cal cercar un per què més enllà que aquest. A mi no em cal i, de fet, qualsevol altra explicació no em convenceria tot i que, tanmateix, sento que pot ser evocador d’un racó de la meua vida que encara no ha estat viscuda.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *