Ací visqué l’ermità.
Jo no el vaig conèixer pas.
Ací, en esta coveta,
visqué qui fou l’ermità
envoltat de pi i garriga,
a la vora de la Pietat,
a la serra de Godall.
Ací visqué l’ermità,
un devot, bon capellanet,
místic de l’olivera
i l’aregelaga i el timó,
del romer i la matissa,
de la salut dels pobres,
de la fe i el desconsol.
Ací visqué un home sant,
de la llum que esguarda el món,
que davalla al migdia
i que es fon en fer-se el dia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!