Cartes per enviar

Romanes, cistelles,

postals arrugades,

garrafes de vidre,

l’olor del garrofí.

El foscam del rebost:

Pàtria sense un destí,

poble vençut però viu.

Mesura, estalvi i seny.

 

Destins insospitats,

cartes per enviar.

Una mà indecisa,

ingràvida als matins,

feble per acollir

la sort que caldria.

Roba eixuta i vella,

tants anys oblidada.

 

No passa pas pena

aquest capvespre ventós,

però jo la sento endins

i és tant meua i folla

com fina i preciosa,

delicada, sublim

com la papallona,

silent, misteriosa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *