Romanes, cistelles,
postals arrugades,
garrafes de vidre,
l’olor del garrofí.
El foscam del rebost:
Pàtria sense un destí,
poble vençut però viu.
Mesura, estalvi i seny.
Destins insospitats,
cartes per enviar.
Una mà indecisa,
ingràvida als matins,
feble per acollir
la sort que caldria.
Roba eixuta i vella,
tants anys oblidada.
No passa pas pena
aquest capvespre ventós,
però jo la sento endins
i és tant meua i folla
com fina i preciosa,
delicada, sublim
com la papallona,
silent, misteriosa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!