La lectura de Silenci (Destino, 2009), de Gaspar Hernàndez, és realment suggerent, en el sentit d’interessant, per tota la càrrega emotiva que transmet. I en tant que emotiva, sàbia a la vegada.
En faig una lectura volgudament pausada, lenta, sense caure en l’atabalament que tantes altres vegades em provoca una lectura.
És una obra que recomano, malgrat que encara no l’he acabat, pel motiu que he dit i perquè té el seu vessant intrigant, la qual cosa la fa també molt entretinguda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!