La nit s’afona
i l’òliba somriu.
La nit s’afona,
la lluna ens fa llum.
L’ametla amarga,
jo l’he mossegat,
jo me l’he engolit.
La nit s’afona
i penetra dins meu
com la fiblada
d’una abelleta.
Torna la joia,
rebrota el jardí.
La roda és viva,
reneix amb el sol.
El pardal somriu.
El gínjol més dolç,
jo me l’he menjat.
Taronges i anous,
melons de tot l’any,
olives fargues
i prunes de l’hort.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!