Solcades

Eduard Solà Agudo

13 de març de 2020
0 comentaris

Cafè i lectura (I)

Avui he sortit per anar a comprar i treure les gosses. He dinat tard, he llegit força i he begut cafè i una infusió de gingebre. També m’he endrapat un parell de conferències penjades al YouTube i, ara, a última hora, he tornat a la lectura. Per bé que el cafè no m’amollarà d’una hora a una altra, sospito que esta darrera serà prou bona, també. Demà ja us ho contaré.

He regat lo planter de tomata mallorquina de penjar, per cert, cap allà al migdia, i confio que s’hagin regat los arbres que vaig plantar la setmana passada, les mansaneres i els ametlers.

I comptat i debatut, m’esperen un conjunt d’hores indefinides que dedicaré a llegir per plaer i a acabar la memòria del darrer jaciment. En general, el pronòstic és d’un ensopiment colossal i, no cal dir-ho, inaudit. Confio que els meus horòscops coincideixin en aquesta previsió perquè és, de totes, la més previsible i alhora desitjable.

Ara, però, vull escriure quatre ratlles sobre una lectura que avui he acabat i que potser coneixeu. Es tracta de la ‘Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)’, de Frédéric Lenoir (Sidillà, 2018). La traducció és d’Anna-Maria Corredor.

Enguany l’he llegit dues vegades i segurament aquesta no serà la darrera, perquè la seua virtut rau precisament en el gruix de cites que se serveix per educar-nos (o reeducar-nos) en una ètica amb majúscules, lliure de sensacionalisme, prejudici i ortodòxia. Per això el recomano i el reivindico, jo, que no em considero un animalista, però que comparteixo moltes de les reflexions que aquest assaig -carta- posa sobre la taula.

Vull dir que si jo fos un professor o tingués qualsevol mena d’autoritat, sens dubte que incitaria a la seua lectura i al seu debat lliure de tot prejudici i consigna.

Així mateix, es tracta d’un assaig molt ben referenciat. I a bastament referenciat, la qual cosa és d’agraïr, d’entrada i de sortida.

Per a aquelles persones que estem avesades a tractar i conviure amb animals, coneixem molt bé les reflexions que al llarg d’aquesta convivència, en un moment o altre, sinó quotidianament, ens fem i, sobretot, madurem al nostre pap. Son reflexions bàsiques, adscrites a les emocions, humanes i segurament, en la majoria dels casos, no mancades de contradiccions. I és en este sentit que reivindico amb força la lectura d’esta obra. Perquè ajuda a organitzar els conceptes i a estructurar els debats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!