Ametlers florits

Ametlers florits,

nius abandonats,

ocells que migren,

rastres oblidats,

aljubs sense aigua,

terres deixades

de la mà de Déu,

en la memòria

dels hereus pobres,

desterrats, orfes.

Al final, clarors.

Començar de nou.

Bull el cel rogenc,

cauen els dies.

Un gos, a soles,

dorm vora un camí

que ja no du enlloc.

La primavera

truca una porta

que ningú obrirà.

Un gat miola,

la tarda morint.

Els verals del reg,

les oliveres,

les argelagues,

la farigola

que ja verdeja.

Demà, divendres.

L’aire de la nit.

L’hivern, encara.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *