Malgrat els anys, ara

Hauria d’escriure

que et trobo a faltar tant,

que em manques cada jorn,

que et sento pels carrers

que vam recórrer junts

aquell estiu nostre.

Malgrat els anys, ara.

Tu vas canviar-ho tot,

Michela, estimada,

i em vas encaminar

cap a deserts florits

d’absències i oasis

d’aigües cristal•lines.

A voltes et sento.

En la meua vida

et penso i recordo,

sovint, sovint, feliç.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *