La nit camina

Camina la nit,

tant sola i lenta,

camina la nit

d’esquena a la mar.

Dormen els ocells,

però els mussols viuen

i aguaiten tant sols

com les àguiles

que esperen clarors

per saltar a volar

sense témer res.

La nit camina,

no l’altura el temps

que passo despert

esperant el sol.

No espero res més,

tret de les hores

que passo silent,

imaginant móns

curulls de selves

i mars de coralls.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *