Camina la nit,
tant sola i lenta,
camina la nit
d’esquena a la mar.
Dormen els ocells,
però els mussols viuen
i aguaiten tant sols
com les àguiles
que esperen clarors
per saltar a volar
sense témer res.
La nit camina,
no l’altura el temps
que passo despert
esperant el sol.
No espero res més,
tret de les hores
que passo silent,
imaginant móns
curulls de selves
i mars de coralls.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!