Solcades

Eduard Solà Agudo

17 de febrer de 2020
0 comentaris

La nit camina

Camina la nit,

tant sola i lenta,

camina la nit

d’esquena a la mar.

Dormen els ocells,

però els mussols viuen

i aguaiten tant sols

com les àguiles

que esperen clarors

per saltar a volar

sense témer res.

La nit camina,

no l’altura el temps

que passo despert

esperant el sol.

No espero res més,

tret de les hores

que passo silent,

imaginant móns

curulls de selves

i mars de coralls.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!