Lo món està per desguassar,
però algun dia ens en sortirem
amb moltes ments enginyoses
i una mica més de trellat,
deixant de banda rancúnies
i deixant de banda les flors
d’aquell que escriu per no dir res
i és més babau que un sac de pots.
Això no és un lluç, eh, brother,
que això és un rap, cara de cul.
No busquis en les excuses
la manera d’evadir-te,
que si t’espolses les puces
no seràs ningú per dir-te
‘ei, mano, comença a escriure
i cerca el millor dels ritmes’.
Sí, tinc l’esquena trinxada,
però conservo intacte l’orgull
del qui sembra i després recull
i no espera que passi el tren
per fugir de cap a l’infern
de les ciutats del capital,
que fan mal, sí, com lo queixal.
I no esperis cap medalla
per no adormir-te a la palla,
que aquí no bebem gintònics,
natros preferim l’orxata
de la xufa valenciana.
Sí, aquí, a baix d’un garrofer,
sense saber ben bé què fer.
Dos mil vint, penya, amb bon ritme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!