Lo rap

Lo món està per desguassar,

però algun dia ens en sortirem

amb moltes ments enginyoses

i una mica més de trellat,

deixant de banda rancúnies

i deixant de banda les flors

d’aquell que escriu per no dir res

i és més babau que un sac de pots.

Això no és un lluç, eh, brother,

que això és un rap, cara de cul.

No busquis en les excuses

la manera d’evadir-te,

que si t’espolses les puces

no seràs ningú per dir-te

‘ei, mano, comença a escriure

i cerca el millor dels ritmes’.

Sí, tinc l’esquena trinxada,

però conservo intacte l’orgull

del qui sembra i després recull

i no espera que passi el tren

per fugir de cap a l’infern

de les ciutats del capital,

que fan mal, sí, com lo queixal.

I no esperis cap medalla

per no adormir-te a la palla,

que aquí no bebem gintònics,

natros preferim l’orxata

de la xufa valenciana.

Sí, aquí, a baix d’un garrofer,

sense saber ben bé què fer.

Dos mil vint, penya, amb bon ritme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *