Horitzons incerts

Este migdia ho comentava amb un bon amic, en Rodo. Ell no hi estava gaire d’acord, però jo segueixo opinant que el temporal Glòria mos ha emmudit.

Més tard, metres esperava que ma filla sortís de la Catequesi, ho comentava amb un altre bon amic, en Pucu. I en Pucu venia a la meua: Lo temporal Glòria mos ha deixat muts. Per totes les raons televisades, perquè les coses que sobrepassen la magnitud o la mesura humana mos recorden la fragilitat dels nostres habitacles i els nostres mitjans enfront l’embat de la Naturalesa.

Jo no en sé res, del canvi climàtic, ni de l’emergència climàtica en aquest nostre Holocè. No us sé dir les causes reals, ni fer una síntesi de les raons que els especialistes desgranen a les xarxes, els diaris i les revistes més o menys especialitzades, però ja fa anys que els estius són clarament molt més calurosos i inclements que no fa deu o quinze anys enrere. I ara, amb este episodi de vent i pluja tant virulent, potser sí que molts hem baixat de la figuera per tocar de peus a terra.

Em pregunto, en general, si estem preparats per a prevenir estos temporals. Jo no tinc la resposta, però sospito que una nova era climàtica mos canviarà més pronte que tard l’ordre i les prioritats existencials. No ho sé pas, però sembla que la cosa va de bon de veres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *