Bona nit i bona albada

Ara que bufa el Llevant que tot ho remou i ens porta noves melodies nocturnes i, amb elles, emocions retrobades pel record d’hiverns viscuts, planejo una nit de lectura. He esperat aquests dies amb tanta devoció que ara que comença la nit i el poble dorm, m’arrauleixo a la meua cambra i amb una mica de llum observo la coberta de la primera lectura.

Val a dir que va ser un regal del Tió, d’un Tió sabi: La Bíblia. Una immersión rápida (Ediciones Tibidabo, 2019), de Philip Davies. Aquests dies l’he estat fullejant i llegint de la manera que no s’ha de llegir, però ara ha arribat la nit d’emprendre’l de bon de veres.

I si mentres llegeixo el Montsià s’enfarina? Conten que nevarà a cotes baixes. Tant baixes com els 400 metres. I si en clarejar mos desvetllem i un tel prim de neu mos fa sortir al carrer amb el mateix esperit que la canalla en la nit de Reijos?

Cal provocar les emocions. Cal construïr nits i dies i capvespres i albades que sedueixin l’ànima i l’allunyin de les immediateses. Respirar, passar fred i son i eixamplar la mirada cap endins, cap a la paraula imaginada, cap al sentit primigeni de la felicitat, cap als sons que vibren i ens transporten lluny sense haver de tancar els ulls.

Bona nit i bona albada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *