Los capvespres son solitaris. El jovent es troba al bar i els carrers esdevenen un desert improvitzat. Hi ha els llums de missa, del rellotge de l’església, i el passeig, que il•luminen les palmeres. I en dies com avui, de lluna vella, hi ha el reflexe del mar, amb los seus mirallets que em recorden el Nocturn per a acordió, el poema d’en Salvat-Papasseit.
Los dies d’hivern m’agrada passejar de nit, havent sopat, amb la Lia i la Lila, les gosses de casa. M’agrada el fred, m’agrada escoltar la remor del mar i deixar-me acompanyar també pels fars de les boies, a l’horitzó.
I m’agrada beure aigua, en tornar a casa. L’aigua fresca. Este és un dels plaers universals: Beure aigua quan es té set. Amb ganes. Amb alegria. Glopades de vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!