Ahir, al Teatre Orfeó Montsià, a Ulldecona, vam acudir amb ma filla Aran a vore l’espectacle ‘Ningú és un zombi’, de Jordi Folck. Es tracta d’una obra magnífica, tant pel que fa al text com la seua posada en escena, en forma de musical.
El valor que posa de relleu és l’amor al proïsme. A l’amistat.
L’amistat en si no és cap valor. L’amistat tal i com l’enten el Facebook no és amistat. Digueu-li d’una altra manera. Perquè l’amistat, per a ha ser-ho, s’ha de viure en directe, s’ha de treballar, s’ha de suar. A les verdes i a les madures, però siga com vulga, al marge de l’interès.
Així entenc l’amistat. Aquella que et canta les veritats sense esperar que algun dia li reconeguis. Aquella que et salva i que saps del cert que tu la salvaries a ella. Quan calgués.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies per ser- hi i donar suport al teatre familiar !
Abraçadabres!
Jordi
Gràcies, Jordi, per la teua feina!