El bloc Solcades va néixer un capvespre a Bellvitge, on hi vaig viure gairebé un any, el 2005. Al cap d’un parell d’anys, quan vivia a Tarragona, vaig decidir suspendre’l per manca d’activitat a causa de massa activitat en la meua feina d’arqueòleg. Va ser un decisió desafortunada, de totes totes, perquè aleshores no vaig contemplar la possiblitat de deixar-lo en stand by fins que uns altres temps -que sempre arriben i retornen- em permetessin rescatar-lo.
Però vaig rescatar-lo de bell nou quan encara vivia a Tarragona. Any 2012. Aleshores, vaig voler centrar la meua dèria per la tecnologia preindustrial -antiga- a base d’enllaços amb portals que em semblaven interessants. I val a dir que aviat vaig deixar de trobar-li el sentit. El trobava ensopit, de poc interès. El bloc estava desubicat perquè encara no tenia temps per treballar-lo i, finalment, vaig decidir formatejar-lo i, aquesta volta sí, deixar-lo en aquell stand by que deia.
El Solcades, finalment, va néixer al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Aquella va ser la meua penúltima excavació arqueològica, de nou a la Barcelona on vaig començar a excavar el 2000, quan encara no havia acabat la llicenciatura.
El Solcades que coneixeu els qui l’aneu seguit -ei, bones!- va néixer fruit de l’anhel i la il•lusió de tornar i emprendre definitivament a les arrels, a mare, al Sénia. Any 2014. El Solcades va anar creixent espontàniament a través d’un iPhone 4S. Vull dir que el Solcades ha estat possible fins ara gràcies a l’iPhone 4S, el mateix que ara faig servir per escriure al bloc o fer les fotografies que penjo.
La veritat és que jo no sé si este bloc agrada o desagrada, si té algun interès, si distreu o no. El que és ben cert és que a mi em fa companyia. La mateixa companyia que em fa Vilaweb, car jo m’informo i em distrec sovint sovint -més d’una vegada al dia- a través de Vilaweb.
Tot això m’ha vingut al cap quan avui he decidit que ha arribat lo dia de pensar en fer un pensament i jubilar el meu iPhone 4S. La decisió ha estat motivada per una causa: Si no renovo este mòbil a partir del febrer no podré fer anar el Whatsapp. Serio. Seriós, perquè el Solcades i l’iPhone 4S són u, com he dit.
A més, des de fa mesos penso que caldria donar un aire diferent al bloc. Fer un salt. Fer el salt d’atrevir-me a publicar aquelles proses i dèries que només coneixen les meues llibretes de camp.
Sigui com sigui, esta darrera versió del Solcades és la bona. I és la bona perquè a mi m’agrada. M’ho he passat molt bé penjant les fotografies que he anat fent amb la voluntat de desvetllar alguna curiositat. I ara sento que toca continuar, tot i que amb una periodicitat més espaiada. I com diuen los professionals, amb uns continguts renovats. Més poemes i llampades? Ben segur que sí, no patiu.
Seguim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!