Vam fer nit al cim
i ens desvetllàrem
en la fosca nit
amb la lluna a l’Est.
La seua claror
era suficient
per veure el camí
i estàvem cansats
i alhora alegres.
En arribar al camp
tornàrem als sacs
i vam dormir plans
fins el migdia.
Quin dolç despertar!
L’aire era gèlid,
la claror tènue
queia sobre el blat.
Va ser el darrer hivern,
l’any dos mil setze.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!