La nit ha engolit
els udols dels gats
del moll i els carrers
i el silenci neix.
Coneixeu la mort?
Ningú la coneix
i tanmateix és
quotidianament
viva als nostres ulls.
La nit és fosca
i orfe d’estrelles,
tant allunyades
del moll i els carrers
que habiten els gats.
La nit és mare,
la nit és dolça
com un darrer bes.
Quan torni a casa,
serà al migdia,
quan torni a casa
endreçaré el llit
tant buit i tant vell.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!