La Sibil•la

Enguany tinc la sensació de viure en una ciutat més reposada, menys atabalada, més feta a la mida de les passes pausades que de les grans gambades. Això està bé.

Diumenge vam anar a vore els Pastorets al Centre Catòlic de Sants. Per bé que enguany no vam anar als d’Ulldecona, enguany hem tornat als del Sants, que son igualment entretinguts, amb uns certs punts murris d’allò més ben trobats.

I ahir vam berenar a la Pallaresa del carrer Petrixol i encara vam tenir temps de treure el cap a la Fira de Santa Llúcia, on ma filla Aran va voler comprar-se una trompitxa -una baldufa- que vam fer ballar a la Plaça de Bonet i Muixí -la Màlaga, pels qui vam viure més d’un concert dels Skatalà- així que vam arribar al barri. I va ser així com vaig poder fardar del do de fer-la anar al palmell de la mà després de… Potser de més de trenta anys de no fer-ho! És ben cert que hi ha oficis que no es perden mai i un dels meus favorits de menut va ser el de mestre ‘trompitxer’. Potser perquè les bales -les ‘caniques’- no van ser mai el meu joc predilecte: Sempre les perdia totes així que anava la cantarella del Guà-Xiva-Peu-Tute i Guà

L’any passat vam anar a celebrar la Missa del Gall a l’església de sant Lluc d’Ulldecona i enguany hem tornat a Sants per celebrar el Nadal. I tot just ara, després de comprovar que ma filla dorm com un angelet i el Tió s’ha ben endrapat tot el turró, me’n vaig a dormir feliç com un anís d’haver tornat a gaudir del Cant de la Sibil•la a l’església de Sant Medir, a la Bordeta (cal dir-ne Sants?).

En guardava un record excel•lent de la representació de fa dos anys (recordo haver-ho escrit al bloc) i enguany, amb l’adaptació que n’ha fet Jordi Tomàs, ha estat un retrobament d’allò més gratificant. La posada en escena, així com les veus, la percussió i els vents aconsegueixen transportar-te a un altre pla de la realitat. Com diria el Marc ‘cuinetes’: Brutal!

El cor de la Coral de Sant Medir, la veu d’Olga Miracle (Sibil•la) i la música de Ramon Beltran, Joan Codina i Guillaume Lawless, juntament amb la posada en escena de la il•luminació i les projeccions d’Àlex Solans, vesteixen una representació vibrant.

La tradició familiar obliga que l’any que ve tornem a la Missa del Gall d’Ulldecona, la qual cosa està molt bé, i el següent tornarem a tenir una cita amb els Pastorets de Sants i el Cant de la Sibil•la de Sant Medir.

Ací o allí, el Nadal ja és ben bé això.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *