Despulla les meues pors

Despulla les meues pors
si vols veure les clarors
del vespre d’un novembre
a la vora de la platja.

Res és com aparenta,
res és com imagines.
Un cor batega a soles
i no cerca cap consol.

Camins nevats i glaçats,
migdies immaculats,
la meua ment que dansa
a redós del vent que bufa.

I a la fi tot arriba
quan el sol travessa el mar.
Tot és passat i amable,
com un somni al teu costat.

Ulls de pruna, de lluna,
les cançons agermanen,
però jo estimo la teua,
aquella que no acaba mai.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *