Un conte que no acaba

Ets l’ombra de l’arborcer,
carícia de galzeran,
esquiva i fràgil ombra,
migdia somniat, claror.
Un conte que no acaba,
una llegenda oblidada,
la possible drecera
cap a un indret feréstec.
Ets un matí sense sol,
pluja fina xopant-me,
moixaina, consol i amor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *